Vilajuïga es troba a la comarca de l’Alt Empordà. El terme municipal té una extenció de 13,24 Km2, es troba a 32 m d’altitud a nivell del mar i té 1.200 habitants.
La seva situació privilegiada al bell mig de dos parcs naturals i un paratge natural d’interès nacional, la seva bona comunicació amb la resta de la comarca; ha fet que esdevingui un indret molt dinàmic.
Tenen nom reconegut les seves aigues minerals així com el seu vi.
Tradicional lloc d'accés al monestir de Sant Pere de Rodes.
Habitat des de l'antiguitat, conserva un grup molt notable de sepulcres megalítics, quatre dels quals són al cim de la coma d'Infern i un cinquè a la part baixa del seu vessant. Hi ha el dolmen de la Carena, el de les Ruïnes, el de la Talaia, el del Garrollar i el més significatiu, el de la Vinya del Rei.
A part d' aquestes restes megalítiques, el terme de Vilajuiga fou habitat també en època ibèrica i romana com ens ho demostren les restes trobades al Puig de Quermançó, a la Roca Pujolar o Roca Miralles i a Montperdut.
El Castell de Quermançó és tot un símbol de Vilajuïga. Era un reducte impórtant de defensa i difícil d'expugnar pel seu caire encinglerat.
L'església de Sant Feliu de Vilajuiga ("Sancti Faelicis in Villa Judaica"), no es troba documentada fins l'any 1080.
Pel significat del nom del topònim (Villa Judaica) resta ben evident que vol dir "vila jueva" o "vila de jueus". Hem de suposar que la fundació o repoblació del lloc fou obra de jueus.
| Galeria d’imatges | |
 Vilajuïga | |
|
