Si ets com jo, que quan arriben els mesos de calor només penses en enfilar-te per corriols i perdre’t entre cims, segur que més d’un cop t’has trobat buscant aquell refugi perfecte per passar-hi la nit o simplement descansar una estona. El Pirineu, el Prepirineu i fins i tot el Montseny o el Port són plens d’aquests espais on la muntanya s’hi viu d’una altra manera. Aquí no hi ha presses, ni cobertura, ni aquella sensació de tenir la feina enganxada a la butxaca. Només el soroll dels esquellots, el vent entre els pins i la sensació de ser una mica més salvatge que ahir.
No tots els refugis són iguals. Alguns estan enmig de racons increïbles, d’altres són més senzills, però tots tenen allò que busquem: una porta oberta a la natura i la sensació d’estar a lloc. Aquest any 2025, la muntanya ens espera amb més ganes que mai. Aprofita, perquè no hi ha dues nits iguals dormint dalt d’un refugi.
Refugi de Colomina, Vall Fosca
A dalt, entre estanys glacials i roques gastades pel temps, el refugi de Colomina és d’aquells llocs on et sents petit davant la immensitat. Si t’agrada caminar, pots fer la Carros de Foc, una travessa que et porta per paisatges de postal. Les vistes al Peguera et deixaran amb ganes de pujar-hi.
Refugi de Colomers, Vall d’Aran
Un clàssic dels Pirineus. Arribar-hi ja és una aventura, i un cop ets allà, l’entorn d’estanys i muntanyes sembla fet per oblidar el rellotge. Pots pujar al Gran Tuc de Colomers o simplement perdre’t entre els camins i gaudir del silenci, que aquí sona diferent.
Refugi de Sant Jordi, Cadí-Moixeró
Si busques un refugi autèntic, aquest és dels que té ànima. Aïllat, envoltat de boscos, ple de racons per descobrir. El Moixeró vigila des de dalt i sempre et recorda que aquí la natura mana. Ideal per desconnectar de debò i, si plou, la boira dóna un toc de misteri que enganxa.
Refugi del Rebost, Berguedà
Un refugi d’aquells que et recorden que la muntanya no només són grans cims, sinó també boscos, prats i amics amb qui compartir una estona. Punt de pas de la Cavalls del Vent, ofereix mil opcions per recórrer el Berguedà sense presses.
Refugi de Cap de Rec, Cerdanya
Aquí el bosc fa olor de pi i la Cerdanya s’obre com una postal. El refugi és còmode, familiar, i tant pots anar-hi amb família com començar una travessa cap a la Tossa Plana o perdre’t entre camins que travessen prats i boscos.
Refugi de Mallafré, Aigüestortes
Si alguna vegada has volgut sentir què és dormir al cor d’un parc nacional, aquest refugi és el teu. A tocar de l’estany de Sant Maurici, és ideal per fer excursions i sentir-te ben a prop de la natura. Quan cau la nit i tot queda en silenci, el cel sembla més gran.
Refugi de Gerdar, Pallars Sobirà
Amagat al bosc d’avets més gran de la península, el de Gerdar és perfecte per qui busca pau i, si vols, una bona sortida cap a la cascada de Gerber. Aquí els estius són frescos, i l’aroma d’avet t’acompanya tot el dia.
Refugi de Bages, Solsonès
No tot són grans cims. El Bages et dona accés a les pistes de Port del Comte, però a l’estiu, la zona s’omple de vida: excursions, escalada, fins i tot parapent per als més atrevits. El refugi és acollidor i sempre hi ha bon ambient.
Propostes de travessa i aventura
No tot és quedar-se quiet! Si el que vols és calçar-te les bambes i passar dies en moviment, les travesses són la millor excusa per descobrir refugis. Des de la mítica Carros de Foc, on cada etapa té paisatges diferents, fins a la Porta del Cel, que et porta al sostre de Catalunya, la Pica d’Estats.
També pots provar rutes com la Pass’Aran, que travessa la frontera i et fa sentir un punt aventurer. Si vols menys dies, tens opcions com El Camí de la Llum, o la Petjada del Llop al Pirineu Oriental. I si el mar et crida, la travessa pel Cap de Creus és una passada: muntanya i Mediterrani, tot en un.
A la muntanya, cada refugi és una història. Alguns t’hi porten les cames, d’altres, la necessitat de trobar calma o, simplement, la gana de menjar-te un bon plat calent després d’un dia llarg. Tots tenen aquell punt de màgia on la rutina desapareix i només queda el moment present.
Aquest estiu, el millor pla és deixar-se sorprendre. Allunya’t dels plans massa estrictes, sigues flexible i, si cal, dorm sota les estrelles. La muntanya catalana ho posa fàcil. Ens hi veiem dalt d’un cim, potser al costat d’un refugi, compartint històries i riures abans que surti el sol.