Quan cau el sol al capvespre i la brisa marina acarona els escenaris a l’aire lliure, sabem que comença el veritable estiu català: aquell que batega al ritme dels festivals. I enguany, més que mai, el mapa s’omple de música en directe, de Km 0 i d’alt voltatge emocional.
Continguts
Després de dues temporades d’adaptació postpandèmica i d’un esclat de programació l’any passat, el 2025 confirma la consolidació del circuit de festivals a Catalunya. El país cultural batega fort, des de les platges empordaneses fins als cims del Pirineu, passant per masies, places majors, jardins i racons insòlits que esdevenen escenaris efímers però memorables.
Però no tot són xifres o caps de cartell internacionals: els festivals d’estiu catalans tenen nom propi, arrel i missió. Són espais de trobada on la música no només s’escolta, sinó que s’hi viu.
Els clàssics que no fallen
Cap Roig (Calella de Palafrugell) i Jardins de Pedralbes (Barcelona) continuen com a referents de l’elegància estival. Amb propostes de grans noms com Zaz, Norah Jones, Jamie Cullum o Simple Minds, són festivals pensats per un públic fidel, que valora la qualitat escènica, els entorns privilegiats i l’experiència completa.
A banda, el Festival de Porta Ferrada (Sant Feliu de Guíxols) celebra la seva 63a edició amb una combinació exquisida de mestres del directe com Estopa, Sílvia Pérez Cruz, Jorge Drexler o Gilberto Gil. I no hi podia faltar Pau Vallvé, que després d’un 2024 prolífic, s’ha consolidat com a clàssic contemporani.
El territori és el nou escenari
Un dels trets més definitoris del moment és la descentralització. La música ja no només es viu als grans focus metropolitans, sinó que troba nous aliats en la ruralitat, el paisatge i la proximitat.
El Festival Espurnes del Llitera, al Montsec, n’és un bon exemple. Amb una mirada feminista i de territori, ofereix noms com Anna Andreu, Marala o Meritxell Neddermann, tot teixint una proposta cultural coherent i necessària.
També ho fa el Sons del Món a Roses, que combina vistes al mar amb un cartell on conviuen Stay Homas, Els Amics de les Arts o Jorge Drexler, i on el vi i la gastronomia són part de l’experiència.
I no oblidem el Festival Ítaca, que uneix cultura i compromís social. Amb actuacions de Zoo, The Tyets o Buhos, continua sent una de les cites més autèntiques de l’estiu català.
Festivals amb consciència
En una època on el model festivaler global s’enfronta a les crítiques pel seu impacte ambiental i la massificació, alguns festivals catalans aposten per formats més sostenibles, artesans i identitaris.
El Vida Festival (Vilanova i la Geltrú), més que un festival, és una filosofia. Amb noms com Phoenix, Belle and Sebastian o Ferran Palau, combina l’esperit indie amb una aposta clara per l’entorn i l’experiència de qualitat.
A l’altra banda, Canet Rock és el gran ritual col·lectiu de la música en català. Enguany repeteixen Oques Grasses, Miki Núñez, 31 FAM o The Tyets, però el que realment importa és que cada juliol, Canet es converteix en un clam generacional que trenca tòpics i reafirma llengua i identitat.
L’escena urbana i el relleu generacional
Un dels fenòmens més evidents és el pes de la música urbana en català, que ja no és una tendència sinó una realitat consolidada. Festivals com el Share Festival (Barcelona) o el nou Troba’m Fest (Girona) aposten clarament per aquesta escena, amb figures com Lildami, Flashy Ice Cream, Julieta o Mushkaa.
Aquest relleu també arriba als festivals més grans. Al Cruïlla, que manté el seu eclecticisme habitual amb Pet Shop Boys, Amaral i Antònia Font, conviuen generacions sense complexos.
Cultura de país, més enllà de l’oci
Fer festivals a Catalunya és molt més que organitzar concerts. És fer país. És mostrar al món que la música també és llengua, paisatge i emoció compartida. És permetre que una cançó de Clara Peya o de Joan Dausà t’abraci una nit de juliol i t’acompanyi tot l’any.
La música no es consumeix: es viu, es canta, es defensa. I aquest estiu, com cada any, milers de persones tornaran a omplir places i camps, a ballar enmig dels pins o davant del mar, a brindar per la vida, la cultura i el que som.
Perquè sí, potser som un país petit. Però a l’estiu, fem un soroll immens.